La gran majoria de persones que treballen en botigues com a dependentes i atenció al públic són dones. Un sector precaritzat des de molt abans que arribés la covid-19, amb horaris rotatius, treballant caps de setmanes i salaris que dificilment permeten arribar a final de mes. Algunes treballadores que porten més temps treballant, tenen certes “millors condicions”, entre moltes cometes perquè aquestes “millors condicions” són les jornades de 40 hores en comptes de les de 15 o 20.

La multinacional sueca H&M va anunciar el passat 6 d’abril un ERO que afectava a més de 1.100 treballadores i treballadors arreu de l’Estat, principalment afectant a les treballadores amb més temps d’antiguitat a l’empresa i amb jornades laborals més altes. Però a més, moltes treballadores no afectades directament per l’ERO si que ho seran pels augments de jornada per compensar la manca de personal.

Hem de ressaltar que H&M va tancar al 2019 amb uns beneficis declarats de 1.270 millions i que l’ERO es planteja amb una estrategia que permetria a H&M augmentar els seus beneficis: fomentar la venta online i prescindir de les treballadores de les botigues físiques, reduint-les al mínim.

A les convocatòries de vaga de la CGT a Tarragona i Reus durant els dissabtes i dilluns del mes de maig, s’hi suma la convocatòria d’ELA sindikatua a Euskal Herria, i es fa una crida a la resta de treballadores i treballadors de la resta de botigues de l’Estat, també afectades per l’ERO (a Catalunya suposaria el tancament de 7 de les 19 botigues que hi ha).

L’objetiu de la vaga, segons diu la CGT és que l’empresa faci marxa enrere amb l’ERO i les modificacions de jornades.

La crisi social i económica que va accelerar la pandèmia, es va contenir en certa manera amb el fenòmen dels ERTOs, però ara amb la tornada a la “normalitat” (almenys, a la normalitat de l’explotació i la precarietat de les nostres vides) moltes empreses estan aprofitant per acomiadar i retallar personal amb l’excusa de les perdues per la Covid. Parlem de grans empreses, moltes vegades de multinacionals com H&M, i d’empreses que també han rebut les ajudes de l’Estat per mantenir els llocs de feina, i que no han parat ni un moment de pensar com augmentar els seus beneficis durant la crisi, i ara també.

Empreses que han vist que el treletreball té molts beneficis perquè estalvien lloguers d’espais, que veuen el món online com una oportunitat per carregar-se llocs fisics de feina i que estan aprofundint en un sistema de deslocalització de llocs de feina buscant sempre el màxim estalvi per ells, a costa de les nostres vides i la nostra salut,tal i com brutalment ha posat sota la taula la covid.

Des de l’Agrupació de dones Pan y Rosas, donem tot el suport a les companyes en vaga de H&M i ens sumem a la crida a la resta de treballadores de H&M, del sector comercial i, en general, una crida a toda la classe treballadora, a organitzar-nos per enfrontar tots els atacs polítics i empresarials que vindran i que ja estan picant a la porta.

Perquè vindran: el govern negocia amb Brussel·les noves reformes laborals, retallades i ajustaments; els grans empresaris i fortunes tenen molta experiència en defensar els seus interessos i benefics. I quan vinguin, que ens trobin als carrers, organitzades i disposades a defensar amb tota la nostra ràbia i força els nostres drets, amb la perspectiva d’acabar amb un sistema criminal que només té per nosaltres misèria, explotació i mort.

Et pot interessar: Vaga H&M: "volem contagiar a la resta de l’Estat a sumar-se a la vaga contra l’ERO i la precarietat"