Jovent

JOVENTUT

Una joventut cada vegada més precària, i ara... sense vida social?

Aquest divendres vam veure a la Ciutat Universitària de Madrid i al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona dos macrobotellons amb unes 25.000 i 8.000 persones respectivament. Novament la joventut al focus mediàtic.

Aitor M.

Estudiant de ciències polítiques- Universitat de Barcelona

dilluns 20 de setembre| edició del dia

Els dos macrobotellons han tornat a posar l’oci de la joventut a la mira dels mitjans de comunicació i amb ells la massiva criminalització a la joventut. La mateixa que porta un any i mig aguantant pràcticament tota la culpa dels contagis a aquesta pandèmia, a més de ser la que més a sofert les restriccions, eliminant qualsevol tipus d’activitat disponible prèviament a la pandèmia. S’ha marginat l’educació universitària a la virtualitat (molts estudiants catalans trepitgen aquest dilluns 20 una aula per primera vegada des del tancament de les universitats al març de 2020), les relacions socials s’han restringit molt durant aquests mesos, etc. En definitiva, s’ha coartat a la joventut de tota socialització possible, alguna cosa que ha afectat greument la salut mental de la joventut.

Fa temps que venim parlant sobre la salut mental de la joventut, ja que és una cosa que realment està marcant a una generació i que no s’està fent res per a solucionar-ho. Les malalties mentals en aquest sector de la població han anat en augment en aquest temps de pandèmia, arribant a tal nivell que el suïcidi és la primera causa de mortalitat en la joventut. El suïcidi és el resultat final d’un procés d’aïllament, criminalització, precarització… que fa que la joventut no vegi cap futur.

Lògicament les joves no es suïciden ni tenen depressió per no anar de festa, però si que és veritat que en aquest temps pandèmic la joventut ha necessitat poder socialitzar, i al tenir tanta oposició cap això per part d’institucions com el Govern central o els autonòmics.

Però l’oci de la joventut no sols ha estat criminalitzat en aquesta pandèmia, fa anys que es persegueix l’oci no privat, com la il·legalització del botellon. Aquest país sempre ha fet gala de lo bonica que és la vida a les terrasses i els seus governs sempre l’han utilitzat com a reclam turístic, però si no estàs assegut a una terrassa això es converteix en un acte de vandalisme i de joves maleducats que no fan res amb la seva vida.

Tot això mentre la vida de la joventut cada dia és més precària. El treball temporal sembla ser per llei a la joventut, sumat als baixos sous, pujada del lloguer, de l’alimentació, transport… tot això fa que el jove que vulgui distreure’s de la seva vida de merda, fent-ho sota la llei, hagi de gastar-se uns diners que no té en una terrassa o a una discoteca.

I això s’ha de deixar clar, el que s’està criminalitzant no és l’oci de la joventut, és l’oci de la joventut treballadora i precària, ja que veiem grans festes com a Fabrik a Madrid, a xalets de luxe que es venen les entrades a preus altíssims de manera clandestina… Però que a un parc o una plaça hi hagi joves pobres bevent és un crim, i mes ara amb la Covid.

I ja no és només la repressió de l’Estat amb multes, si no que últimament s’està posant de moda entre les policies locals d’aquest país la restricció a espais utilitzats anteriorment per a divertir-se, com a parcs, pàrquings… I no sols l’oci de festa s’està criminalitzant, aquesta setmana hem vist en diferents noticiaris una altra ofensiva cap als videojocs i plataformes com Twich, on deien que havia augmentat les addiccions a aquestes. Llavors la meva pregunta és: Si no puc anar a la universitat, no puc anar a treballar, no puc anar al gimnàs, no puc viatjar, no puc quedar amb els meus amics, no puc anar de festa i tampoc puc ser a la meva habitació mirant l’ordinador. Que em deixeu fer?

Hem de repensar l’oci per a la joventut, en primer lloc, s’ha de frenar aquesta privatització de l’espai públic, on cada vegada és més hostil aquest ús. Habilitar espais públics gestionats pels veïns per a decidir com es poden utilitzar aquests espais i posar fi a la precarietat mes absoluta que viu la joventut en aquests dies. Per a poder així frenar aquest empitjorament de salut mental i de vida que sofreix la joventut.




temes relacionats

Govern de la Generalitat   /    Pandèmia   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Criminalització de la joventut   /    Jovent

Comentaris

Comentar