El nou acord per a prolongar els Ertes inclou una clàusula que permet a les patronals acomiadar una vegada que aquests finalitzin. Això és una nova concessió a les empreses, ja que els ERTEs anteriors de força major incloïen la prohibició d’acomiadar per sis mesos.
En concret, ara s’agrega una clàusula que diu: “Aquest compromís de manteniment de l’ocupació es valorarà en atenció a les característiques específiques dels diferents sectors i la normativa laboral aplicable, tenint en compte, en particular, les especificitats d’aquelles empreses que presenten una alta variabilitat o estacionalitat de l’ocupació”.
La signatura de l’acord ha estat escenificada davant la premsa, amb la presència del president espanyol, Pedro Sánchez i els seus vicepresidents, Pablo Iglesias i Nadia Calviño, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el de Seguretat Social, José Luis Escrivá. Per part els sindicats van signar els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sord i Pepe Álvarez, i per les patronals, els presidents de la CEOE i CEPYME, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva.
El nou acord beneficiarà especialment a empreses del sector del turisme, l’hostaleria o l’oci, que poden fer ús d’aquesta clàusula de “estacionalitat” segons els convingui. D’aquesta manera, les grans cadenes hoteleres que van enviar a tota la plantilla als ERTEs, podran acomiadar a gran part d’aquest personal una vegada que passi l’estiu. Mentrestant, estan finançant-se amb els diners públics, ja que els ERTEs els paga l’estat, al mateix temps que gaudeixen l’avantatge de les exempcions impositives.
Aquests nous avantatges per a les patronals són producte de la “rebel·lió empresarial” dels últims dies, amb associacions patronals com la patronal catalana Foment del Treball, la madrilenya Ceim, o les de diversos sectors “pressionant” per a obtenir més beneficis. La patronal catalana assegurava fa dos dies que el preacord era “insuficient i perjudicial” per a les empreses.
En la mateixa línia, la setmana passada s’havia conegut un document de la CEOE on s’exigia flexibilitzar les condicions per a l’acomiadament i les condicions laborals en general, una espècie de “reforma laboral” del Covid-19 per a garantir els seus guanys.
Les patronals del turisme, agrupades en Exceltur, que inclou a empreses com Amadeus, Ibèria, Globalia, Air Nostrum, Meliá International Group, NH Hotel Group, qüestionaven fa uns dies que s’estava deixant fora dels acords amb de la CEOE amb el Govern les necessitats d’aquest sector.
Per part seva, el secretari general de les patronals d’Hostaleria, Emilio Gallego, reclama que els ERTEs es prolonguessin fins al 31 de desembre i “una major flexibilitat” per a poder fer acomiadaments fins i tot en aquest període.
Prop de 4 milions de treballadors i treballadores han estat incloses en ERTEs des que va començar la pandèmia. Durant aquest període, tots han vist els seus salaris reduïts en un 30%, i molts porten sense cobrar res des de la primera quinzena de març. Mentrestant, les patronals no paguen un cèntim de les nòmines dels seus treballadors, són eximides de pagar impostos o les quotes de la Seguretat Social, i reben ajudes com a crèdits amb aval de l’Estat. A tots aquests avantatges, ara li sumen la possibilitat d’acomiadar una vegada que finalitzin els ERTEs. Això és una veritable estafa, als treballadors d’aquestes empreses que quedaran en carrer, i a tota la població, perquè els ERTEs es financen amb diners públics.
I tot això amb la complicitat dels sindicats com a CCOO i UGT, que van signar novament aquests acords propatronals, amb el discurs que així “no perd ningú” o “guanyem tots”. Però els únics que “guanyen” són els empresaris, mentre els treballadors estan pagant una altra vegada la crisi de la seva butxaca.
La lluita ha de ser perquè no hi ha cap acomiadament. En el cas d’empreses que han tingut enormes beneficis tots aquests anys, no cal acceptar que deixin al carrer a milers de treballadors en moments de crisis. I si fan acomiadaments igual o tanquen, que aquestes empreses siguin estatitzades i posades en funcionament sota control dels seus treballadors.
