Gènere i sexualitats

8M CATALUNYA

Vaga general feminista a Catalunya “Els governs no han fet res per a pal·liar les condicions precàries a les quals ens sotmeten”

Aquest 8 de març, dia Internacional de la Dona, a Catalunya el moviment feminista i les organitzacions sindicals alternatives i d'esquerra, han convocat vaga general feminista “en un moment d'emergència social, econòmica i ecològica”. CCOO i UGT no convoquen.

Pan y Rosas Barcelona

@PanyRosasEE

divendres 5 de març| edició del dia

El 22 de febrer la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya- i la CGT -Confederació General del Treball- havien registrat en el Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya el preavís de la Vaga General, juntament amb Sindillar, el Sindicat de Periodistes i altres organitzacions que també fan costat a aquesta convocatòria llançada pel moviment feminista català, motoritzada especialment per la comissió laboral del 8M.

“En els últims anys, la Vaga Feminista del 8-M ha portat el crit per la igualtat de la dona en els centres de treball. Si el 2018, el 2019 i el 2020 sobraven els motius, enguany, tots s’han agreujat i colpegen doblement la dona treballadora: més atur, més precarietat, més aïllament i solitud davant les violències, sobrecàrrega de les treballadores de la sanitat, serveis socials i educació, més càrrega de treball domèstic i de cures. També més explotació de les treballadores de la llar. En resum, més opressió i reculades en els drets conquistats en dècades de lluita”, anunciaven en la roda de premsa

CCOO i UGT no han convocat, tal com van anunciar en les assemblees virtuals del 8M, donant l’esquena d’aquesta manera al moviment feminista una vegada més. Recordem que les direccions d’aquests sindicats han anomenat només a dues hores d’atur en les vagues feministes dels anys 2018 i 2019.

Contràriament, els sindicats alternatius i d’esquerra han convocat, considerant que, “El moment és greu i malgrat les dificultats per a organitzar-nos que imposa la pandèmia, els sindicats convocants hem decidit tirar endavant la vaga general que dóna cobertura legal a tots els sectors i en tota la classe treballadora de Catalunya, dones i homes”.

La comissió laboral del 8M fa a més, una campanya de denúncies per les xarxes a les empreses que precarizan i exploten a les treballadores, que acomiaden a dones en situació d’embaràs i tot l’assetjament laboral que venim sofrint les dones treballadores. D’altra banda, per a fer garantir que totes les dones puguin participar de la vaga, la mateixa comissió està difonent una caixa de resistència.

“No ens podem quedar indiferents davant la situació actual que vivim la classe obrera, empitjorada per la crisi econòmica i social que ens afecta particularment i a la qual se suma la pandèmia de la covid-19, que agreuja les opressions del sistema capitalista i el patriarcat”, afirmava Montse Sanchez, secretària de Gènere de CGT Catalunya.

“La pandèmia ha colpejat doblement les dones treballadores: representem el 39% de la força de treball i som el 54% de les quals han perdut el treball. Els ERTEs només han estat un pegat i moltes ens hem trobat al carrer i sense ingressos ni drets. Tot això només tenint en compte que són les xifres oficials, però la realitat és molt més greu quan afegim tots els treballs que formen part de l’economia submergida i els col·lectius exclosos i vulnerats sistemàticament, invisibilitzats, tots feminitzats i racialitzats en la seva gran majoria”, ha recordat Laia Serra Valls, secretària d’igualtat del Sindicat de Periodistes.

També han denunciat l’exposició de les treballadores durant la pandèmia, “Ens hem jugat la salut sense cap reconeixement a les nostres condicions laborals, per a fer tasques essencials que no estan reconegudes ni salarialment ni amb drets laborals. A la sanitat, als serveis socials, a l’educació, al treball domèstic, als supermercats, a les fàbriques, al transport públic”, ha destacat Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la Dona de la IAC. I ha afegit: “A aquesta crítica situació, s’ha sumat l’omissió dels permisos per a conciliar, les retallades dels Serveis Públics i les mesures insuficients que han aplicat sense cap perspectiva de gènere i no han tingut en compte les necessitats de les dones”

Les dones migrants també tenen veu i protagonisme en aquesta convocatòria, sent un dels col·lectius que més sofreixen la precarietat i les greus conseqüències de les lleis d’estrangeria: “Exigim tots els drets per a les treballadores de la llar i cures i denunciem l’abandó en què ens deixen els governs i les autoritats laborals. És una vergonya que el 2021 continuï l’esclavitud domèstica o que no tinguem atur ni plena integració a la Seguretat Social per les pensions, i ni tan sols les 12 hores de descans entre jornades. En una situació com l’actual és urgent que es posi en marxa ja un sistema públic de cures”, ha reivindicat Lisette Fernández de Sindillar.

A més ha denunciat “la falta de voluntat política dels successius governs que no han fet res per a pal·liar les condicions precàries al fet que ens sotmeten l’Estat espanyol i la normativa vigent», ha declarat la portaveu de Sindillar. Rubricar el conveni 189 del OIT –una espècie de protocol de reformes per a assegurar la dignitat per a les treballadores de la llar– és un compromís que figura en l’acord de Govern entre el PSOE i Unides Podemos. Del qual encara no hi ha compliment.

Les convocants han denunciat els greus problemes socials que el govern tan “progressista” del PSOE-UP tampoc a resolt, com la gravetat dels desnonaments, que “no s’han aturat i ha augmentat la repressió policial, quan la majoria d’afectades són famílies monomarentals” o el problema de l’atur “que a pesar que treballen no poden fer front a les despeses d’un habitatge amb els preus de mercat actual. També denunciem les dificultats per a fer efectiu el dret a l’avortament, com hem vist a Lleida”.

Entre totes les reinvindicaciones, la vaga també planteja aquelles que, encara sent promeses dels partits que avui conformen el govern central, tampoc han complert com “la derogació de la reforma laboral i de la llei d’estrangeria”. I han denunciat “el racisme institucional, la desigualtat salarial, la defensa de les pensions públiques i tancar la bretxa de gènere, l’existència del sostre de vidre i d’un sòl enganxós, la doble presència a casa i al treball així com les violències patriarcals en l’àmbit laboral i que han augmentat en situació de pandèmia”.

Les dones treballadores, joves i migrants de Pa i Roses hem participat activament de les assemblees i organització de la vaga general feminista a Catalunya. Perquè volem transformar-ho tot i perquè el feminisme institucional no ens enganya, sabem que els nostres drets els conquistarem als carrers i que no hi ha ministeris “feministes” si no es deroguen les reformes laborals i les lleis d’estrangeria”.




temes relacionats

Dia internacional de les dones   /    Moviment de dones   /    Gènere i sexualitats   /    #8M   /    Catalunya

Comentaris

Comentar