Parlem amb Carolina Soto, estudiant d’arquitectura, rastrejadora i membre de la IAC: “Després d’atendre 1.500.000 famílies en situacions complicades referents a la pandèmia, la generalitat ha decidit prescindir del contracte amb l’empresa privada FERROSER i a partir d’aquí fan una sèrie de pactes que desconeixem descuidant l’únic element que ha funcionat correctament, que és la plantilla”. I és que les polèmiques al voltant d’aquesta contractació no son noves.
De entrada, és tracta d’una empresa privada assumint activitats i feines de salut pública, i amb la fi del contracte els llocs de feina de 849 rastrejadors queden a l’aire. “Els 849 treballadors demanem la subrogació de la plantilla, que a nivell polític, legal i administratiu és totalment factible, en primer lloc, en favor de la salut pública, i en segon lloc, perquè ens sentim utilitzats després de tot l’esforç i treball que hem dedicat a aquesta feina que no és gens fàcil”, afegeix.
Et pot interessar: Generalitat externalitza la sanitat amb un contracte de 18 milions d’euros amb Ferrovial
L’empresa i el Departament de salut , per la seva banda, han intentat boicotejar la vaga de totes les maneres possibles. “En un primer moment van oferir unes borses de treball fantasmes que ja estaven plenes des de l’octubre passat, sense confirmar el nombre de persones que agafarien; després amb unes llistes dient que trucarien per ordre de prioritat quan en realitat trucaven de forma aleatòria perquè penséssim que agafarien molta gent; i finalment amb unes declaracions del secretari general del departament de salut ens va confirmar que com a màxim de 200 persones.
📢 Exigim la #subrogacio de les treballadores de la plantilla!
🟥 @salutcat prefereix fer negoci amb la salut pública que subrogar una plantilla professional i experimentada! https://t.co/kSsH3Y9AqV
— IAC CATAC (@CATAC_IAC) January 29, 2021
D’aquestes 200 persones, tenint en compte que el 90% de la plantilla som estudiants, persones amb càrregues familiars o amb més d’una feina, s’ha imposat un horari rotatiu d’una setmana de matins i una altra de tardes, lo que impossibilita per a molts seguir en aquesta feina. Per últim, durant la mediació de la vaga, van demanar el 100% de serveis mínims, lo qual no té sentit si prescindiran de nosaltres en 3 dies. Finalment, els serveis mínims han sigut del 90% i molts dels nostres companys no han pogut assistir, més enllà de decisió pròpia, perquè reben pressions o tenen esperança de ser escollits en la borsa de treball, i perquè estan cobrint els serveis mínims”.
Les seves demandes son la subrogació per part de la Generalitat de tots els rastrejadors en favor de la sanitat pública, per aprofitar la experiència que ja tenen i per una qüestió d’ètica de no fer fora als 849 treballadors.
Davant l’augment de casos i la greu crisi sanitària, retallar en personal de rastreig no es més que una altra de les polítiques del govern, més interessat en salvar els interessos de grans empreses que en posar tots els recursos necessaris per frenar la crisi sanitària i posar mesures per la crisi social.
Et pot interessar: Contra la dictadura de la indústria farmacèutica: per la supressió de les patents i nacionalització de tots els laboratoris
