L’Assemblea Nacional Catalana ja ha fet pública la convocatòria d’una manifestació que es celebrarà el pròxim 6 de desembre davant l’acord al que han arribat entre el govern central i ERC per introduir el delicte de desordres públics agreujats, i que finalitzarà a les portes de la seu del govern català.
En un comunicat l’ANC denuncia que la reforma és "un redactat genèric on té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització i que dependrà de la interpretació de la judicatura" i que aquesta "portaria a la presó les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques o les que van exercir el dret de la manifestació pacífica o que van tallar carreteres i vies públiques davant la repressió de l’Estat”.
En el mateix sentit Verónica Landa, portaveu de Pan y Rosas i redactora d’Esquerra Diari, es mostra contundent en dir que "el nou tipus de desordres públics agreujats pot acabar sent una nova i més ofensiva eina en mans de la judicatura i la fiscalia. Els mateixos que actuen d’avantguarda de l’ofensiva reaccionària contra els milers d’encausats que hi ha a Catalunya d’ençà l’octubre de 2017".
Per la seva part, el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya fa un avís també de l’us que en farà la judicatura espanyola en clau reaccionària en dir que "quants fiscals i jutges conservadors faran servir ’intimidació’ en qualsevol acció col·lectiva?". A més, des del sindicat consideren "abominable la nova repressió de la protesta que s’està organitzant per aquest "govern d’esquerres" i exigeix "la retirada de les modificacions en els articles 557 del Codi Penal i la derogació de la Llei Mordassa".
El portaveu de l’organització juvenil Contracorrent Pablo Castilla, també incideix en la qüestió de que sigui "el govern més progressista de la història" amb el PSOE i Unidas Podemos el que no només porti endavant aquesta reforma, sinó que "es nega també a derogar la Llei Mordassa". I continua dient que "la joventut sempre som els primers en tastar la repressió per la nostra inconformitat, però també pel descontentament de la situació de crisi permanent que vivim. La repressió post sentència o durant les protestes contra l’empresonament de Hasél en són exemples de sobres. Davant aquest nou atac ens cal organitzar-nos per defensar els nostres drets i llibertats democràtiques".
En una línia semblant l’advocat d’Alerta Solidària Eduardo Cáliz argumenta també que la reforma del Codi Penal atemptarà contra col·lectius com la joventut o d’altres vulnerables en dir que “la modificació és un atac al dret a la protesta i afectarà qualsevol col·lectiu que vegi la necessitat de fer servir la mobilització com una eina de plantar cara al poder”.
Per altra banda, el també advocat Benet Salelles afirma en una entrevista que l’ampliació del delicte de desordres públics incorpori el concepte d’intimidació "obre un ventall molt ampli a l’arbitrarietat i a incriminar conductes del dret a la protesta".
Però no només de Catalunya s’han expressat diferents veus crítiques contra la reforma del Codi Penal i l’enduriment del delicte de desordres públics. És el cas de la periodista de CTXT Nuria Alabao en denunciar a través de les xarxes socials que "mentre s’elimina la sedició, ens colen una versió agreujada del delicte de desordre públic que s’aplicarà fonamentalment per a la repressió de la protesta. I mentre, les mordasses segueixen intactes".
Lucía Nistal, portaveu del Corrent de Treballadors i Treballadores a Madrid, es manifesta en el mateix sentit en defensar que "durant tots aquests anys la repressió al poble català no ha cessat, però no només a Catalunya. Tots els que ens solidaritzem i denunciem la situació des d’altres punts de l’Estat també estem sota l’amenaça de ser repressaliats. Tota reforma de l’aparell repressiu i criminalitzador de l’Estat només pot servir per reprimir més i millor al conjunt dels que lluitem per canviar l’ordre establert".
També el portaveu de Anticapitalistas Raúl Camargo, denuncia que "és inacceptable que la desaparició del delicte de sedició sigui a canvi d’elevar les penes per desordres públics, en la seva vertent agreujada, en entendre que s’estaria incorrent en un enduriment de la Llei Mordassa".
En una roda de premsa, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya Xavier Pellicer ha declarat que "s’ha de tombar la reforma del delicte de desordres públics agreujats ja que suposa una maniobra que endureix un delicte que afecta el 99% deks casos de represaliats, i que només beneficiaria a una minoria".
I des d’Òmnium Cultural, que han estat dels primers en sortir a denunciar la reforma, s’expressen per part del seu president Xavier Antich, d’igual forma en dir que "si bé el delicte de sedició és quelcom "totalment antidemocràtic i anacrònic amb l’única finalitat de reprimir les protestes i la dissidència política, la supressió i l’enduriment del delicte de desordres no dóna resposta a tots els represaliats per haver exercit els seus drets fonamentals" i conclou que "això només es pot superar per la via de les "respostes col·lectives" i amb la lluita per "l’amnistia i autodeterminació".
Per altra part Santiago Lupe, també portaveu del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores a Catalunya, denuncia que "tot i que el delicte de sedició desapareix, queda intacte el de rebel·lió i que l’aplicació d’aquest tipus penal cap a moviments que desafiïn el Règim del 78 serà molt més probable". A més, Lupe sentència que la reforma evidència que estem davant un acord entre els qui governen a Moncloa i Palau per consolidar la restauració de la normalitat autonòmica que persegueixen tant a Madrid com el govern de Pere Aragonès. Una qüestió que pot quedar més palesa si després d’aquest acord veiem també com ERC dona suport als pressupostos del PSOE i Unidas Podemos i a la inversa". Per últim el dirigent del CRT destaca també que "la solució per posar fi a la repressió contra la dissidència política és l’amnistia per als milers d’encausats, juntament amb la derogació de la Llei Mordassa i la resta de legislació contra els drets i llibertats democràtiques".
