En la tarda d’aquest dimarts a Barcelona, el grup d’experts contractats per Yolanda Díaz presentaven a l’Ateneu Barceloní les seves conclusions per a una possible Llei d’Amnistia. Una proposta que deixa per fora a centenars d’encausats independentistes, a totes aquelles persones perseguides per mobilitzar-se en altres moviments, i que, no obstant això, pretén incloure als policies repressors de l11-O. Una llei que seria de "punt final", no sols per aquest blindatge d’impunitat a les forces policials, sinó perquè a més s’ofereix a canvi de tornar a encaixonar després del cadenat del 78 la lluita pel dret a decidir.
A tot just 300 metres, a l’altre costat de les Rambles, tenia lloc a aquesta mateixa hora un acte radicalment oposat. Es tractava del segon fòrum per l’amnistia total i el dret d’autodeterminació, organitzat aquesta vegada per Esquerra Diari, una setmana després del primer realitzat al Teatre del Barrio de Madrid.
El porxo de la facultat d’Història i Geografia del campus del Raval de la Universitat de Barcelona va congregar a unes 70 persones, la majoria estudiants, per escoltar el testimoniatge d’alguns represaliats, sindicalistes i activistes que es neguen a acceptar uns acords per dalt que només busquen revalidar el govern "progressista" i, de pas, apuntalar el règim del 78.
Desenes a la UB Raval participant de l'acte per l' #AmnistiaTotal i l'#Autodeterminació
Joves, activistes i sindicalistes prenen la paraula i criden a mobilitzar-nos per aconseguir aquestes demandes i contra els pactes per dalt per deixar-hi tot "Atado y bien atado" pic.twitter.com/aiUne3yWSD
— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) October 10, 2023
El primer a prendre la paraula va ser David Budria, un dels encausats de l’Operació Judas i membre de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona. Va explicar la seva causa, tot un muntatge policial a càrrec de la Guàrdia Civil sota el comandament del ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, que al setembre de 2019 va processar a nou membres dels CDR sota acusacions de terrorisme. Budria va ressaltar la importància d’impulsar una mobilització unitària per l’amnistia total, com a alternativa a l’abandó dels carrers pels partits processistes i l’esquerra reformista, i com a palanca per a reprendre la lluita per tombar aquest règim.
Pablo Castilla, portaveu de l’agrupació juvenil Contracorrent i militant del CRT, va fer un repàs de les principals lliçons que va deixar el procés. Com a part de l’anomenada "generació Urquinaona" - aquells joves que van iniciar el seu activisme i militància amb l’1-O, la vaga del 3-O, les manifestacions contra la sentència i per la llibertat de Hasel - va denunciar la complicitat amb la repressió del PSOE, però també de Podemos i Sumar "posant-se de perfil" i del costat de la legalitat constitucional quan aquesta era qüestionada per centenars de milers a Catalunya i la política d’unitat nacional amb els partits processistes de la CUP. Va concloure apel·lant a la necessitat de construir una alternativa política d’independència de classe, que uneixi les demandes democràtiques amb les socials, i sigui capaç de combatre la divisió de la nostra classe que l’espanyolisme, i també les polítiques del processisme, han encoratjat aquests anys.
Koki Gassiot, secretari de comunicació de la Intersindical Alternativa de Catalunya i un dels encausats en el procés "27 i més", en el qual estan processats estudiants i treballadors per una protesta en el rectorat de la UAB, va prendre la paraula per denunciar la possible aplicació d’una amnistia als policies repressors i els seus responsables polítics. Va voler ressaltar la incongruència que s’apliquin penes als qui lluiten per un dret internacionalment reconegut, el d’autodeterminació, i la mà de seda que es promet als violadors de drets fonamentals.
Adrià Sas, que està pendent d’una ordre d’entrada a presó per la seva participació en la manifestació realitzada en el primer aniversari de l’1-O, va denunciar la naturalesa política del seu judici, com el dels més de 4.000 represaliats durant el procés independentista català. Va denunciar contundentment com aquesta situació és pròpia d’un règim que enfonsa les seves arrels històriques en la victòria feixista de 1939.
Gil Hortal, militant de l’agrupació estudiantil ecologista End Fossil, va denunciar la repressió i com aquesta és part de la sortida autoritària del capitalisme conscient que la crisi sistèmica i ambiental generarà resistències. Per a Hortal, la lluita per l’amnistia i contra la repressió és per això fonamental per a poder lluitar per un món lliure de qualsevol opressió.
Asier Guerrero, delegat de CGT Telepizza-Zaragoza i militant del CRT, va explicar com la repressió contra el moviment democràtic català havia servit de punta de llança per endurir la persecució d’altres moviments, en particular el moviment obrer. Va repassar alguns dels casos més greus, com la repressió i detencions contra els vaguistes del metall de Cadis, els processos contra obrers de Tubacex o els sindicalistes de La Suïssa, a Gijón. Va presentar el manifest "Sindicalistes per l’Amnistia Total", impulsat des de la seva secció sindical i que ja ha reunit més de 170 adhesions de sindicalistes de tot l’Estat i diversos sindicats. Per a Guerrero, la classe obrera i les seves organitzacions han de prendre a les seves mans la lluita per l’amnistia per a tots els lluitadors i el dret d’autodeterminació, com una via fonamental per a unir la lluita de tots els treballadors de l’Estat contra la patronal, els governs i el seu règim.
Finalment, va tancar l’acte Verónica Landa, professora d’Història i membre del Comitè de Redacció d’Esquerra Diari. Va explicar el seu cas, en el qual va ser demandada pel Cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l’1-O, Sebastián Trapote, per un article en el qual denunciava com aquest i altres alts càrrecs policials s’havien beneficiat de la Llei d’Amnistia del 77. En el cas de Trapote, va aconseguir que la causa per la mort d’un detingut al qual va disparar estant sota la seva custòdia i emmanillat, quedés impune i sense jutjar. Landa va denunciar aquest pilar fundacional del règim, la impunitat policial, i com ara pretén reeditar-lo amb l’objectiu d’apuntalar-lo. Va fer una cridar a rebel·lar-se contra això i a imposar des de la mobilització aquestes demandes, i buscar una unitat amb els sectors populars de tot l’Estat en una lluita que és comuna.
Fòrum Esquerra Diari | #AmnistiaTotal. Volem una amnistia total per tornar a demostrar als carrers que som un poble i som una classe. Lluitem per una organització per plantar cara al Règim espanyol. @ConnorJHO, encausat de l'operació Judas pic.twitter.com/p4IPPivrob
— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) October 10, 2023
