Fins ara són 140 els municipis en els quals el PP i Vox han pactat per governar, d’un total de 8.130 municipis que constitueixen els seus ajuntaments després de les eleccions del 28M. Després dels pactes amb la dreta, l’extrema dreta irromp en els governs de sis capitals de província. En total, estarà en 26 ajuntaments en majoria absoluta i en altres 100 després d’arribar a acords amb el PP i altres partits.

Aquest al·luvió de de pactes de dretes no sols és la portada dels diaris a l’Estat espanyol. També la premsa internacional ha donat compte del fenomen, Le Monde destaca en un article del seu corresponsal Sandrine Morel com Toledo, Valladolid, Burgos, Ciudad Real, Elx i fins a 25 localitats de l’Estat espanyol de més de 30.000 habitants seran governades pel Partit Popular en coalició amb la formació d’extrema dreta Vox.

Elx, Valladolid, Burgos, Toledo, Guadalajara, Ciudad Real o Huelva són algunes de les ciutats que governarà entre el PP i Vox. Si hi havia algun dubte de la capacitat i decisió del PP i Vox per a posar-se d’acord, aquestes s’han dissipat completament en l’última setmana. Els unifica un programa reaccionari i antidrets, que inclou nous atacs cap a les diversitats sexuals, les dones i els sectors populars, mentre afavoreix als rics i els capitalistes.


Un programa antidrets

Les conseqüències dels pactes entre el PP i Vox després de les eleccions del 28M avancen i comencen a aplicar la seva agenda reaccionària. Ja són set els ajuntaments on han eliminant les Conselleries d’Igualtat: Huelva, Valladolid, Toledo, Burgos, Talavera de la Reina, Oriola i Elx. S’estan eliminant també Conselleries de Benestar Social i Desenvolupament Rural, i introduint novetats com la “Regidoria de Família”, un engendre que parteix de la negació de la violència masclista i la diversitat de gènere, per fomentar el suport de la institució familiar i la maternitat.

A Burgos el pacte del PP-Vox ha fet desaparèixer la Regidoria de Dona i a Aragó s’estableix la reducció de manera dràstica de la despesa en l’Institut Aragonès de la Dona i l’Observatori Aragonès de Violència sobre la Dona, així com la derogació de Llei aragonesa d’Identitat i Expressió Sexual.

Per a nosaltres ni la lluita feminista ni LGBTI es fonamenten en aquests organismes institucionals, que en la majoria dels casos són merament testimonials, però la seva erradicació demostra un clar atac cap als drets les dones i el col·lectiu LGTBI.

Com ho és la decisió de substituir el terme “violència masclista” per “violència intrafamiliar” en l’acord aconseguit entre el PP i Vox en la Comunitat Valenciana. Recordem que en aquesta Comunitat, el principal referent de Vox És ni més ni menys que Carlos Flores, un subjecte que ha estat condemnat per violència de gènere contra la seva exparella. Alberto Núñez Feijóo, el candidat del PP a la presidència, va justificar a aquest maltractador amb les infames paraules: "Va tenir un divorci dur”. I si faltava algun esperpent, l’ex-torer ultradretà Vicente Barrera, serà el nou conseller de cultura i vicepresident de la Generalitat.

Per santificar aquesta ofensiva reaccionària i antidrets, Santiago Abascal ha ofert aquest dilluns a Feijóo un pacte enfront de la “violència contra la dona”, però que partint de la negació de la violència masclista. “El gènere és un concepte ideològic que nosaltres no compartim”, ha dit Abascal en la premsa, per defensar la idea de la “violència intrafamiliar”, un eufemisme que té justament l’objectiu de negar l’especificitat de la violència de gènere darrere de la suposada defensa de “les dones, nens i ancians”.


Ofensiva conservadora

Aquesta arremesa general contra la diversitat sexual i la lluita de les dones per part de la dreta i l’extrema dreta no pren a ningú per sorpresa. L’intent de recuperació i preservació dels valors tradicionals i conservadors de la societat espanyola és un punt clau en el seu discurs polític i electoral, i s’evidencia tant en aspectes culturals, com a educatius i socials.

L’educació és un terreny en el qual la dreta promou una ofensiva conservadora, impulsant la censura dels discursos feministes i de diversitat sexual, igual que ho fa amb la derogació de totes les lleis de gènere, en particular la recentment aprovada Llei Trans, així com la de Memòria Històrica.

Aquesta ofensiva té un capítol clau en relació amb la qüestió nacional a l’Estat espanyol, buscant retallar drets de les nacionalitats històriques, defensant mesures ultranacionalistes com, per exemple, la defensa de “tradicions, costums i institucions pròpies enfront dels falsos països catalans”, derogant normes sobre plurilingüísme, alhora que protegeixen i defensen “sense complexos” la caça o la tauromàquia.

En aquesta ofensiva no hi ha diferències substancials entre el PP i Vox. El discurs de la dreta dient que “Qui no vulgui a Vox en les institucions que voti al PP” no és més que això, discurs. Perquè en els fets, el PP està pactant amb Vox en tots els llocs que li convingui.

Una de les primeres declaracions de Feijóo després de la convocatòria de Pedro Sánchez a les eleccions del 23J va ser justament anunciar que si governa derogarà les lleis trans i de memòria democràtica, que farà ajustos a la llei d’Eutanàsia, a la llei d’Educació, etc. PP i Vox estan units en una agenda antidrets.


Com parem a la dreta?

L’avanç de les dretes no cau del cel. Estan aprofitant del descontentament social amb el “progressisme” en el Govern, que ha mantingut l’agenda neoliberal i imperialista, és a dir, ha aplicat polítiques pròpies de la dreta. Que l’abstenció avanci en molts barris obrers, mentre la dreta i l’extrema dreta mobilitza a àmplies capes socials intermèdies i fins i tot a sectors de les classes populars i la joventut, encara de manera minoritària, però molt preocupant, no pot explicar-se sense considerar quant ha col·laborat l’esquerra del règim a obrir-li el camí. Apatia i desmoralització política és la conseqüència i les dretes aprofiten per a obrir-se pas radicalitzant el seu discurs i demagògia reaccionària.

Et pot interessar: 23J: Contra l’avenç de la dreta, no caiguem a la trampa del mal menor: necessitem una esquerra obrera i socialista

L’auge de les dretes no es frena votant al “progressisme” neoliberal i plenament integrat en aquest règim monàrquic. El “mal menor” per frenar a la dreta és un atzucac. El recent cas de Barcelona és un exemple palmari: Ada Colau, en acord amb el PP, li ha donat l’alcaldia al PSC, que aplicarà polítiques de dretes i espanyolistes, per oposar-se a un altre govern també de dretes de Junts i ERC.

També pots llegir: El Tripartit més de dretes: els Comuns donen l’alcaldia de Barcelona al PSC en acord amb el PP

Encara que totes les enquestes vaticinen que el pròxim govern serà de la dreta, fins i tot la remota possibilitat d’un nou govern de coalició promet ser encara més conservador que durant aquests quatre anys de legislatura, amb un PSOE enfortit. Un nou govern “progressista” que no dubtarà a aplicar amb zel l’agenda política marcada per la Comissió Europea i l’OTAN, mentre les idees reaccionàries continuaran creixent i radicalitzant-se.

Perquè a una dreta de veritat, no se la frena amb una esquerra de mentida. A l’agenda reaccionària de les dretes cal oposar un programa polític anticapitalista, que reculli les reivindicacions més sentides de tots els sectors socials explotats i oprimits: de la classe obrera, les dones, les diversitats sexuals, les migrants o de la joventut. I defensar aquest programa lluitant als carrers, amb mètodes com la vaga general. Per això aquest 23J no podem caure de nou en un nou xantatge del “mal menor”, és urgent que avancem a construir una esquerra socialista i revolucionària.

Per què avança la dreta? Un debat sobre la construcció de sentits comuns per esquerra