Les seqüeles de la crisi del coronavirus en la destrucció d’ocupació continuen actives. L’atur registrat ha augmentat en 5.107 persones el mes de juny, elevant-se als 3.862.883.
Des del govern s’ha presentat aquesta xifra com un signe de relativa activació, malgrat ser el pitjor juny des de 2008, però la veritat és que des del mes de febrer la pujada suma 616.836 aturats i parades més. Si prenem com a mesurador les altes en la Seguretat Social la destrucció d’ocupació des de març fins a juliol arriba als 860 mil llocs de treball.
Malgrat el catastròfic de les xifres molts analistes assenyalen que “el pitjor està per arribar”. Fins avui els ERTOs han afectat 3,4 milions de treballadors i treballadores, dels quals 1,5 milions han estat reincorporats, Què passarà amb els altres gairebé 2 milions? La possibilitat que aquestes suspensions temporals es converteixin en EROs o acomiadaments individuals és molt alta.
Els tancaments o acomiadaments massius anunciats en Nissan, Alcoa, Airbus, Siemens o Abengoa, la caiguda abrupta de vols – de fins al 80% - o la indústria del turisme -com a botó de mostra, només el 17% dels hotels de Barcelona han reobert-, auguren una tardor nefasta.
El govern “progressista” ha deixat clar que no està en els seus plans la derogació de les reformes laborals, que permeten que els empresaris puguin portar endavant acomiadaments massius i Ets sense si més no control administratiu.
Les direccions burocràtiques dels sindicats estan deixant passar la major part d’aquesta onada d’acomiadaments sense cridar a cap mobilització. És urgent exigir-los que trenquin amb aquesta política de lleial suport al govern i acords amb la patronal, i impulsin assemblees en els centres de treball per a preparar un pla de lluita contra els acomiadaments i suspensions.
Enfront dels tancaments i l’ona d’acomiadaments amb la qual la patronal vol fer pagar de nou a la classe treballadora aquesta crisi, és necessari barallar per mesures com la reducció de la jornada laboral sense caiguda del salari per a repartir el treball o la nacionalització sense indemnització i sota control de les plantilles de totes les empreses que vulguin baixar la persiana.
